Cristalls caiguts del cel

        lliscant sobre dunes blanques

        alimenten el teu recel

        impedint que el fruit de noves branques

        creixi a partir d'aquesta arrel.

 

        Allibera el teu cor de l'hoste ingrat

        que marca el pas dels teus batecs

        i no mereix ésser honorat

        de dirigir tan grans bufecs.

 

        Canvia la direcció dels teus ulls,

        aparta d'aquests possibles brosses

        que emmascaren la realitat que esculls

        no permetent eliminar les crosses

        per por de perdre el qui ara aculls.

 

        Dóna'm les claus del teu cofre

        i en seré un bon guarda jurat

        no permetent que quedi de nou orfe

        a mans de qualsevol aprofitat.

 

        Permet que sigui el teu esclau

        i m'alliberi de la riquesa

        que ara guardo sota clau

        essent vós l'única, princesa,

        que tindreu accés al meu palau.

 

        Violant de Bru, 2003

                     Principal