HOMENAJE A LOS POETAS Y POETISAS QUE NOS HAN DEJADO

Miquel Bauçà (Felanitx 1940 - Barcelona 2005)
A ell no l'havien convidat a la vida.
Es va haver d'amagar sempre,
tapar-se la cara.
D'ell només en quedà una taca de sang
fresquíssima, un sexe sense estrenar
i unes ales cansades, plenes de pols.

 

Eugénio de Andrade (Fundao 1923 - Oporto 2005)

¿Qué has hecho de las palabras?

¿Qué cuenta harás tu de aquellas vocales

de un azul tan apaciguado?

¿Y de las consonantes, qué les dirás,

quemando al estallar

de las naranjas y el sol de los caballos?

¿Qué les dirás, cuando

te pregunten por las minúsculas

semillas que te confiaron?

 

Juan Mari Lekuona (Guipúzcoa 1927 - San Sebastián 2005)

" Min det egiaz utzi bearra
Baserria…
Artaldeari labana sartu.
Atzen pagoak orpotik moztu.
Etxeko tresnak erre edo saldu.
Arbaso zaarren sua itzaldu.
Ategaiñeko sarrail nagia
Erdoitzen utzi…
Iturria jan osiñak,
Untzak orma zaar berdinak "

Lorenzo Gomis (Sanahuja 1924, Barcelona 2005)

El bostezo del león (2001)

Si hay otra vida es vida, pero es otra,
y si es otra el mortal no la imagina,
una vida sin sexo ni cocina
tiene que ser sencillamente otra.

¿Qué haremos en la vida si es tan otra
y si ya no hay taller ni oficina
y si ya el mismo cuerpo no declina
(si declinara no sería otra)?

Si hay otra vida, es otra pero es vida
y si es vida es noticia y es sorpresa,
sin que la muerte acabe la partida,

vida que canta, vuela, abraza y besa.
Es la vida de Dios la otra vida
y si es de Dios nos basta su promesa.

Jordi Sarsanedas Vives (Barcelona 1924, Barcelona 2006)

AMB MANS DE BONS AMICS ESCRIC AIXÒ
Jo sóc amb tu, i amb tu, i amb tu.
Junts hem alçat la gran ciutat de fusta
per al foc més clar d'aquest amor
on llegeixen la història.
I parlo de demà com d'un passat
tot sec, tot esmollat, tot cendres.
Amb mans de bons amics escric això,
amb ulls de bons amics he mirat les muntanyes
i la ciutat que em pobla.
I manllevo el captaire i manllevo la porta.
Et deixo (això, si vols,
si et fa servei)
restes de joventut mal esmerçada
i un gust per al vent clar i el vi vermell.

Mário Cesariny (Lisboa 1923, Lisboa 2006)

Em todas as ruas te encontro
em todas as ruas te perco
conheço tão bem o teu corpo
sonhei tanto a tua figura
que é de olhos fechados que eu ando
a limitar a tua altura
e bebo a água e sorvo o ar
que te atravessou a cintura
tanto tão perto tão real
que o meu corpo se transfigura
e toca o seu próprio elemento
num corpo que já não é seu
num rio que desapareceu
onde um braço teu me procura

Em todas as ruas te encontro
em todas as ruas te perco.

Josep Palau i Fabre (Barcelona 1917, Barcelona 2008)

POETA-NARCÍS
Vers: sigues igual a mi.
Jo em veig en tu si em veus.
Som una o dues veus?
Quina, però, és de qui?



Principal